El Mercat Central d’Alacant és un edifici d’estil eclèctic, amb ornaments del modernisme valencià, de principis del segle XX, que compleix la funció de mercat municipal. Situat en l’avinguda d’Alfonso el Savi, l’edifici de planta rectangular, es projecta a la cantonada sud-oest una rotonda i un faig fallida al carrer del Capità Segarra, aprofitat per a situar estratègicament un dels accessos. La rotonda s’emfatitza com un volum diferent al principal i té coberta semiesfèrica. La façana més emblemàtica és la que recau sobre l’avinguda d’Alfonso el Savi, realitzant-se l’accés en aquesta a través d’una gran escalinata. La façana posterior recau a la plaça 25 de Maig. L’edificació consta d’una planta semisoterrani i una altra superior on se situen els llocs de venda. El sistema estructural porticat organitza l’espai interior amb tres naus de tipus basilical, on s’agrupen els llocs de venda formant pomes allargades en el sentit de l’eix longitudinal. Estructuralment la construcció es resol amb les noves possibilitats que la tècnica ofereix, i en aquest cas, per a aconseguir una major diafanitat de l’espai es recorre a un sistema de pilars i cintres d’acer laminat. Les cobertes inclinades cap als laterals i fraccionades a una certa altura permeten una adequada il·luminació zenital. El llenguatge utilitzat és eclèctic amb una variada mescla d’elements ornamentals modernistes, (l’arc carpanell de l’entrada, el joc de textures en els materials, els taulells), amb uns altres d’ascendència casticista, (pinacles “herrerianos”, volutes jòniques). va ser projectat per l’arquitecte Francisco Fajardo Guardiola en 1915​i culminat per Juan Vidal Ramos en 1922.

Conferenciants:

Alfredo Campello Quereda. Arquitecte per la Universitat d’Alacant, en els últims anys s’ha centrat en la investigació i divulgació històrica, especialment en els municipis d’Alacant i Sant Joan d’Alacant. En l’àmbit associatiu és membre de les associacions culturals Lloixa i Alacant Viu. Ha col·laborat en seccions periòdiques en el diari ABC Alacant, en el suplement cultural Arts del diari El Mundo Comunitat Valenciana, així com a Alacant Plaza. Molts d’aqueixos articles han sigut recopilats en el seu llibre Alacant, a peu de carrer. Al costat dels seus companys d’Alacant Viu ha participat en els magazins televisius “Entre Paraules” de InformaciónTV i “L’Esplanada” de AlacantíTV amb una secció setmanal de divulgació històrica. Amb els companys de l’associació Lloixa, i en col·laboració amb l’Ajuntament de Sant Joan d’Alacant, maqueta i edita des de 2007 el butlletí cultural del mateix nom.

Alfonso Navarro Guzmán. Elda, 1942. Va iniciar els seus estudis al seu poble, Elda, després de l’assentament de la seua família al capdavant d’una xicoteta botiga de teixits. Es va anar amb 15 anys a una pensió de Barcelona, on va fer el preuniversitari i va ingressar a l’Escola d’Arquitectura. Després d’acabar els seus estudis a Madrid, que va compatibilitzar amb xicotets treballs en els despatxos de Javier Carvajal i Fernández Alba, va marxar amb una beca a Roma, on va escometre un estudi sobre els sòls i els paviments de la capital italiana. Una vegada de tornada a Espanya, s’instal·la a Alacant per a ajudar econòmicament a la seua família. Reconeix que ha tingut molta sort en la seua vida i amb la seua carrera professional, que li ha permés fer quasi tot tipus d’obres. Urbanitzacions, poliesportius, habitatges socials, restauracions d’edificis antics, un tanatori i un centre d’investigació d’Explosius Riu Negre, conformen algunes de les obres realitzades pels seus estudis de Madrid i Alacant. Pare de cinc fills, sembla que té tot el temps del món. Li agrada tot, des de llegir a pintar i sentir música. Ha practicat l’atletisme, de jove fins i tot va guanyar algun campionat, té una eguada, organitza concursos hípics i pertany a la Fundació Eusebio Sempere, a Alacant. Potser ho arrossega des de la seua experiència com a venedor ambulant; la veritat és que Alfonso Navarro, un home que es qualifica de lluitador i inconformista, fa gala d’una gran facilitat per a projectar el que considera una enorme vàlua professional i gaudir de l’atractiu i l’emoció sense límits que li suposa la dedicació a l’arquitectura.