Dins un projecte cultural de valoració i protecció del nostre patrimoni va néixer la idea de fer un petit treball sobre la Torre de la Calaforra, que al final s’ha convertit en aquest llibre.

En abordar-ho descobrim noves i diverses històries, nous personatges, etc. Aquesta Torre ha estat una gran desconeguda, amb un halo de misteri i molt poc visitada, de fet es va obrir el públic el 2012. Això ens va impulsar no només a veure l’aspecte històric i arquitectònic sinó també a explicar les vivències dels seus personatges, les curiositats, les llegendes, els esdeveniments, és a dir, explicar allò que nosaltres anomenem ”l’ànima” de la Calaforra, i així aproximar-nos al que s’ha viscut dins aquests grans murs. Ho iniciem amb la seua construcció a finals del segle XII amb els coixins. Després va passar a mans cristianes, sent tot un símbol de poder de la ciutat. Al segle XVI, ja convertida en graner i traspassat el poder militar al Palau d’Altamira, va anar llanguint a poc a poc. Fins que a finals del segle XIX, amb el Marquès de Lendínez, la Calaforra ressorgeix com un Ave Fénix, convertint-se en una casa-palau plena de riqueses i centre de reunió de la noblesa i alta burgesia, així com seu de la maçoneria il·licitana. Amb José Revenga es decora de manera brillant, i la família Tormo la mantindrà fins als nostres dies. L’any 2001 passa a mans públiques, convertint-se en propietat de la Generalitat Valenciana, i posteriorment cedida a l’Ajuntament d’Elx. Després del periple històric realitzem una descripció detallada de cadascuna de les sales de la Calahorra, com la Maçònica, la Neonazarí, la Daurada, etc. També hi ha un apartat que hem titulat “Llegendes i Curiositats”, que ens dona una interessant informació d’aspectes menys coneguts de la Calaforra. Finalment, hem volgut mostrar-la físicament, no només amb un ampli àlbum de fotos actuals sinó amb un apartat on comparem com estava abans i com està ara.

El nostre principal objectiu és valorar aquest gran patrimoni que tenim els il·licitans, es tracta de la construcció dreta més antiga de la ciutat, més de 800 anys la contemplen. Amb aquest llibre esperem haver aportat el nostre granet de sorra perquè sigui més coneguda per tothom i, en especial, pels il·licitans, motivant que la visiten i admiren, tant per la majestuositat exterior com per la riquesa interior.

PEDRO FÉLIX JOVER IBARRA (ELX, 1959)

Llicenciat en Geografia i Història per la Universitat d’Alacant. Va presentar com a tesi de llicenciatura “Tipologia notarial de l’Arxiu Municipal d’Elx: protocols del escrivà Pedro Pascual de Ganga (1786-1800)”. Coautor dels articles “Tipologia notarial de l’AHME al segle XVIII” (Revista Festa d’Elige, 1982) i “Els protocols de l’AHME: aplicacions i possibilitats de treball” (Revista d’Història Moderna, núm. 3, 1983. Universitat d’Alacant ). Va ser professor al Col·legi Santa Maria (Jesuitines) d’Elx. Ha treballat a la Caixa d’Estalvis de la Mediterrània i Banc Sabadell, exercint diversos càrrecs directius i de formació.

JERÒNIM CAMPELLO JOVER (ELX, 1956)

Va estudiar batxiller a INEM “L’Asunción” i administratiu a acadèmia “Luis Vives”. Ha realitzat entre d’altres els Cursos de: “Mètodes i temps”, a Col·legi Enginyers Tècnics Industrials d’Alacant; “Gestió de la qualitat i auditoria”, a CEEI; i “Auditoria de qualitat com a assegurament del sistema”, a FUNDEUN. Va treballar a Productes Damel (1973-2021) havent exercit diferents càrrecs, com Inspector de Control de Qualitat, Cronometrador en mètodes i temps, va realitzar les costes i les Especificacions tècniques dels productes i va intervenir en la implantació de les normes ISO 9002 de l’empresa . És un Fotògraf autodidacte. Actualment, tots dos estan jubilats i són firmes defensores de la valoració del patrimoni històric de la seva ciutat. Per això han realitzat diverses activitats de caràcter divulgatiu en canals digitals, conferència i televisió. En aquesta línia han elaborat aquest llibre i preparen el seu article “La Calaforra, una gran desconeguda per a molts il·licitans. Un Patrimoni per descobrir” per a la Revista Festa d’Elx 2023.