Mediada la primera dècada del segle XXI, a totes les institucions i associacions empresarials els va donar per encarregar estudis prospectius sobre com seria Alacant l’any 2020, per a traçar les línies d’actuació d’administració i sector empresarial a la recerca d’aqueix horitzó: de la Cambra de Comerç a la desapareguda patronal Coepa, de la Diputació d’Alacant a l’IVIE del Consell… cadascú va posar sobre la taula el seu estudi (algun es va quedar en anunci), i cap va encertar. Perquè no van saber veure la crisi financera del 2008, però sobretot perquè el que no es podia concebre llavors era l’aparició d’una pandèmia com la de el coronavirus precisament en 2020, i que en ple segle XXI el Govern haguera de decretar l’estat d’alarma i manar a tots els espanyols a la seua casa durant quasi tres mesos.

No obstant això, més enllà de l’impacte de la pandèmia, la veritat és que quan va començar 2020, fins i tot abans del covid, Alacant no s’assemblava en res al que havien vaticinat aquells estudis a més d’una dècada vista. I es continuava semblant a l’Alacant de finals del XX, amb uns sectors manufacturers en permanents crisis endèmiques (joguet, calçat, tèxtil, marbre…), un port que encara no sabia què volia ser, un turisme de sol i platja la pretesa diversificació de la qual continuava sent només una aspiració en els discursos, i que no obstant això funcionava (i ha tornat a funcionar) com un rellotge, i un sector immobiliari que era i malgrat tot és el principal ‘exportador’ de la província amb les vendes a estrangers. 

Transcorreguts vint anys, que com deia el tango ‘Tornar’, de Carlos Gardel, “no és res”, la veritat és que Alacant no sols no ha evolucionat en cap direcció (encara que l’estiga intentant en l’economia digital), sinó que fins i tot ha perdut posicions en tradicionals punts forts. Així ho evidencia un estudi retrospectiu elaborat per l’Institut d’Estudis Econòmics d’Alacant (Ineca), que compara la posició relativa de la província a Espanya l’any 2000 i en l’actualitat, en infinitat de variables socioeconòmiques. I si bé és cert que es pot esgrimir alguna millora (molt tènue) i la defensa d’un parell de posicions, la conclusió és que la província empitjora (en comparació amb la resta del país) en quasi tot. I molt especialment, de manera preocupant, en la riquesa o PIB per càpita.

Conferenciants:

Armando Ortuño Padilla

Professor de Territori, Turisme i Transport del Departament d’Enginyeria Civil, Universitat d’Alacant. Dr. Enginyer de Camins, Canals i Ports. Llicenciat en Economia.

Estades en: · Stern Businnes School i en el Hunter College de Nova York. · Institute of Urban and Regional Development (IURD) University of Califòrnia, Berkeley, els EUA. · École Nationale dones Ponts et Chaussées, París. · EL TEU Delft (OTB Research Institute for the Built Environment), Holanda. · University of Reading (School of Real Estigues & Planning), el Regne Unit.

Director de projectes de INECA (Institut d’Estudis Econòmics de la Província d’Alacant).

Membre del Comité Nacional de Ciutats, Territori i Cultura del Col·legi d’Enginyers de Camins, Canals i Ports.

Assessor de FEDEA, que és la fàbrica d’idees que aglutina a les grans empreses de l’IBEX 35 com el Banc Santander, CaixaBank, Telefónica, Repsol, ACS o Iberdrola.

President de la Comissió d’Urbanisme i Ordenació del Territori del Col·legi d’Enginyers de Camins, Canals i Ports de la província d’Alacant.

Ha realitzat múltiples tipus de treballs com: estudis de demanda, d’impacte (renda i ocupació) i anàlisi cost-benefici i ambiental de tota mena d’infraestructures (transports, hidràuliques, energètiques, ambientals, etc.), estudis de localització d’activitats productives i equipaments, estudis de demanda d’habitatge, promocions immobiliàries, turístiques, comercials, etc.

Director del Projecte: “Benidorm Patrimoni de la Humanitat”.

Primer espanyol que forma part de el Global Infraestructure Hub (Gi-Hub), l’organisme creat pels països del G-20 per a l’anàlisi i estudi de les infraestructures públiques i privades. Ortuño forma part d’aquest organisme perquè és el director tècnic de l’Associació Madrid Capital Mundial de la Construcció, Enginyeria i Arquitectura (MWCC, per les seues sigles en anglés), que, a més, s’ha convertit en la primera entitat espanyola a participar en el ‘Academic Advisory Panell’ del Gi-Hub. 

Francisco Llopis Vañó

Llicenciat en Ciències Econòmiques i Empresarials, Doctor en Ciències Econòmiques, MBA en l’Institut d’Empresa (Madrid).

Professor Titular d’Universitat en el departament d’Organització d’Empreses de la Universitat d’Alacant. Docència en assignatures de Creació d’empreses i Direcció d’Operacions, i investigació i publicacions en matèria d’emprenedor i iniciativa empresarial.

Subdirector de l’Escola Universitària de Relacions Laborals de la Universitat d’Alacant (2006-2009), participació en el comité The Consortium for Small- and Medium-Size Enterprises and Entrepreneurship Education (SMEEE) (2003),

Director d’Estudis de l’Institut d’Estudis Econòmics província d’Alacant (INECA). Membre del Col·legi d’Economistes d’Alacant i també de la Cort de Liquidadors del Consell Valencià del Cooperativisme, i assessor de l’Institut d’Estudis Econòmics província d’Alacant (INECA) participant en l’elaboració entre altres projectes del pla estratègic per a la província d’Alacant impulsat per la Generalitat Valenciana i en l’estudi i viabilitat d’una zona franca a la província d’Alacant.