En complir-se el centenari de l’obra *Trilce, (Lima, 1922), el poemari més important i conegut del poeta peruà César Vallejo, considerat, gràcies a les seues audàcies lexicogràfiques i sintàctiques, com una obra cabdal de la poesia  universal moderna i obra mestra de l’Avantguarda poètica en llengua  espanyola, es planteja aquesta taula redona en la qual participaran dues catedràtiques de Literatura hispanoamericana de la UA al costat d’una jove investigadora en la matèria, que donarà a conéixer les seues investigacions i avanços en la matèria a tots els assistents.

Es realitzarà una taula redona composta exclusivament per tres dones    alacantines especialistes en l’obra que Vallejo i en la seua influència en els poetes iberoamericans. Aquesta obra la va començar a escriure en 1918; la seua major part va ser escrita en 1919, i els últims dos poemes en 1922. L’edició príncep (primera edició) va ser impresa en els Tallers de la Penitencieria de Lima, en un  *tiraje curt de 200 exemplars.

Ponents:

Carmen Alemany *Bay: Doctora en Filologia hispànica. Catedràtica de literatura hispanoamericana de la Universitat d’Alacant. En l’actualitat té 4 sexennis d’investigació (01/01/2016) i 5 quinquennis (01/01/2019). Va ser Directora del Màster en Estudis Literaris de la citada Universitat i durant dotze anys del Centre d’Estudis Iberoamericans Mario *Benedetti. Directora de la revista Amèrica sense Nom i de la col·lecció Quaderns d’Amèrica sense Nom.

És autora dels següents llibres: La novel·lística de Carmen Martín *Gaite. Aproximació crítica (1990); Poètica col·loquial hispanoamericana (1997); La polèmica del meridià intel·lectual d’Hispanoamèrica (1927). Estudi i textos (1998); Mario *Benedetti (1999); Residència en la poesia: poetes llatinoamericans del segle XX, La narrativa de l’alteritat a Amèrica Llatina (a partir del boom) (2009) i Miguel Hernández, el desafiament de l’escriptura. El procés de creació de la poesia hernandiana (2013).

Ha sigut *antóloga i editora d’obres de Miguel Hernández, especialment, l’edició de l’Obra completa de Miguel Hernández, amb Agustín Sánchez Vidal i José Carlos Rovira, Madrid, Espasa-Calpe, 1992. És editora també de l’obra de Jaime *Sabines, Un és el poeta. Antologia, (2001) i de la Poesia completa de José María Heredia (2004)

Ha sigut editora dels següents volums: Sobre Dolç María *Loynaz (Estudis sobre la seua poesia, la seua narrativa i les seues opinions literàries) (edició amb Remedios Mataix) (2007); Amèrica en l’imaginari europeu. Estudis sobre la idea d’Amèrica al llarg de cinc segles (edició amb Beatriz Aracil) (2009); Parla’m de poesia. Reflexions sobre la poesia espanyola i hispanoamericana i converses poètiques (edició amb Pilar Blanco) (2009); Diàlegs per al Bicentenari: Concepción-Alacant (amb María Nieves Alonso) (2011); Arts poètiques mexicanes (dels Contemporanis a l’actualitat) (2015); Raúl Zurita. Al·legoria de la desolació i l’esperança (amb Eva Valero Juan i Víctor M. Sanchis) (2016) i Les ficcions heterodoxes de *Margo *Glantz. Visions crítiques (2018).

És editora dels següents nombres monogràfics de revistes: Relacions entre la literatura espanyola i hispanoamericana en el segle XX. Amèrica sense nom (2002) i Anals de Literatura Espanyola. Narradores hispanoamericanes des de la Independència als nostres dies (2004). També editora en col·laboració de les següents actes de Congressos: José Martí: història i literatura davant la fi del segle XIX (1997), Inventari còmplice. Actes del Congrés Internacional Mario *Benedetti (1999), L’illa possible, Actes de l’III Congrés de la *AEELH (2000), La llengua, l’acadèmia, el popular, els clàssics, els contemporanis. Homenatge a Alonso Zamora Vicente (2003), *Neruda i la tradició literària, Actes de l’IX Congrés del *Celcirp. Relacions culturals i literàries entre els tres països del Riu de la Plata (2003).

Eva Valero Juan: Doctora en Filologia Hispànica i Catedràtica de literatura hispanoamericana de la Universitat d’Alacant. La seua trajectòria investigadora s’ha centrat en la literatura hispanoamericana, amb especial dedicació a la literatura peruana i a les relacions entre ciutat i literatura. En aquesta línia, destaquen els llibres Lima en la tradició literària del Perú, de la llegenda urbana a la dissolució del mite (2003), La ciutat en l’obra de Julio Ramón *Ribeyro (2003), i l’edició de la casa de cartó de Martín Adán (Huerga i *Fierro, 2006), així com treballs sobre nombrosos autors llatinoamericans: entre altres, Ricardo Palma, Martín Adán, *Aberto Hidalgo, Carlos *Oquendo de *Amat, Abraham *Valdelomar, *Clorinda *Matto de Turner, Rubén Darío, Pablo *Neruda, Jorge Eduardo *Benavides, Blanca Varela, Raúl Zurita, Ricardo *Sumalavia, Grècia Càceres, Fernando *Iwasaki, etc. Un altre tema principal de la seua trajectòria investigadora se centra en les relacions culturals entre Espanya i Amèrica Llatina en les albors del segle XX, i en l’obra americanista de Rafael *Altamira, que ha donat lloc, entre altres treballs, al llibre Rafael *Altamira i la “reconquesta espiritual” d’Amèrica (2003); l’edició de llibres col·lectius en col·laboració: Rafael *Altamira: història, literatura i dret (2004), La manera de mirar. Estudis sobre Rafael *Altamira (2012); i La labor periodística de Rafael *Altamira, *vols. 1 i 2 (2008 i 2011). Cal destacar també els treballs dedicats a intel·lectuals uruguaians i argentins del canvi de segle com José Enrique *Rodó, José Gálvez, Ricardo Rojas, Fernando Ortiz, entre altres. Així mateix, ha abordat el tema del Quixot a Amèrica en diversos treballs. És editora de les antologies El Quixot al Perú i El Quixot a Mèxic en el Centre Virtual Cervantes, i autora del llibre Després de les petjades del Quixot a l’Amèrica virregnal (Roma, *Bulzoni, 2010). Les últimes monografies publicades són *Ercilla i L’Araucana en dos temps. Del Segle d’Or a la posteritat (Sevilla, Renaixement, 2016) i Veus per a la polifonia literària del Perú: entre la geografia i la història (Lima, Acadèmia Peruana de la Llengua, 2021).

És editora d’altres volums col·lectius com a Relacions culturals entre els països del Riu de la Plata, en Revista del Riu de la Plata, núm. 29-30, 2005; Mite, paraula i història en la tradició literària llatinoamericana, Iberoamericana-*Vervuert, 2013; Raúl Zurita. Al·legoria de la desolació i l’esperança, Visor, 2016; dos monogràfics de la revista Amèrica sense nom dedicats a la literatura peruana (2009 i 2012); i Literatura i globalització. Llatinoamèrica en el nou mil·lenni, editat al costat de *Oswaldo Estrada en l’editorial *Anthropos (2019).

És Editora de la revista Amèrica sense nom i de la col·lecció Quaderns d’Amèrica sense nom, membre del Comité editorial de Revista de Crítica Literària Llatinoamericana, Anals *cervantinos, Acta literària, Mitologies, hui. Revista de pensament, crítica i estudis literaris llatinoamericans, i de la Col·lecció “Hispanoamericana” (Col·lecció d’estudis hispanoamericans) de  *Università *Editrice *Sapienza (Roma). És membre corresponent estranger de l’Institut Ricardo Palma (el Perú)

Adriana Bermejo Lozano: Investigadora predoctoral de la Facultat de Filosofia i Lletres. Becària adscrita al grup d’investigació “Corrents estètiques en la literatura espanyola i hispanoamericana” del Departament de Filologia Espanyola, Teoria de la Literatura i Lingüística General (UA). Beca d’iniciació a la investigació en estudis oficials de màster de la Universitat d’Alacant Desenvolupament del projecte d’investigació: Les representacions de    l’abjecte en la poesia peruana contemporània.

Publicacions, documents científics i tècnics

La paraula translúcida. Els processos de descodificació en La tragèdia de la fi de *Atahualpa. *Vírgula. 2, pàg. 40-48. Alacant, Comunitat Valenciana(Espanya): Universitat d’Alacant; Pablo *Neruda a través del

«succeeix». *Vírgula. 1, pàg. 18 – 22. Alacant, Comunitat Valenciana(Espanya): Universitat d’Alacant; 3“Mar sense ones, mare sense llàgrimes: El retorn impossible a Lima en ‘No sé si t’estime o t’avorrisc’ de Blanca

Varela”. Poètiques del retorn en la literatura hispanoamericana dels segles XX i XXI. Peter *Lang.

Treballs presentats en congressos nacionals o internacionals:

Títol del treball: La representació del cos abjecte en Nits d’adrenalina (1980) de Carmen Ollé en les Jornades d’Investigació Filosofia i Lletres 2022 – VI. Investigacions en Literatura Hispanoamericana. Alacant, maig de 2022.
Títol del treball: La rosa de Javier *Sologuren en el context poètic peruà: de Martín Adán a la generació del 50, en el Congrés Internacional “Cent anys de Javier *Sologuren: Paraula contínua”. Universitat de *Piura, el Perú. Desembre de 2021

Títol del treball: Tornar des de la memòria: la ciutat de Lima en ”No sé si t’estime o t’avorrisc” de Blanca Varela en el Col·loqui internacional ”Era jo el que tornava? Poètiques del retorn en la literatura hispanoamericana dels segles XX i XXI” Madrid, juny de 2021.