Rafael Casanova fa del món una realitat on cada detall es revela eloquënt, mentre que l’ànima és escenari de trobada, camp on s’entrecreuen les fugues, l’empremta deixada per totes i cadascuna de les experiències: “El goig que té la branca quan bressola la fulla / el plaer de ser pedra camí de la muntanya”, “És dissabte en la casa, la notes més aletargada / com si una pàtina de temps traspassa els seus mobles…”.

En aquest poemari trobem confessions d’una sinceritat que és difícil que no desfonguen les resistències del lector inclinat al formalisme. “Ja no saps com ser home”, “Jo que tenia un nus en la paraula”…

La conclusió que s’imposa i dóna sentit al conjunst d’idees nodrides de sensacions, bolcades al seu servei, es conté en expressions com “el plaer de ser temps” o l’acceptació valenca i incondicionada de voler-se “hoste del temps”, “Em sustenta l’amor que sent per les persones, / perl a vida del temps”, “la galeria profunda del temps i de la pell”; “La bellesa també pot ser el temps”…

El temps i l’altre -com ha dit algun filòsof de renom, al qual el verb de Casanova no té res a envejar. “Efímer, com tot el que dura, passa l’amor” -qui rere aquest vers no veu un pas endavant respecte a dues coses ben dificils d0acordar: realitat i esperança?

Francesc Morató

Rafael Casanova i Estruch (València, 1966) és llicenciat en Filologia Catalana per la Universitat Literària de València. Treballa com a professor de Llengua i Literatura Catalana en l’IES Juan de Garay de València. Ha guanyat els premis de poesia Miguel Martí i Pol, de Roda de Ter (1999) amb el llibre Baranes a la nit (inèdit); Gata de Gorgos (2003), amb Espai Fugaç (2004, Brosquil Edicions); Senyoriu d’Ausiàs March (2008), de Benarjó, amb La solitud poblada (2009, Edicions 3i4), i Ciutat de Torrent (2016), amb Geografia de les veus (2016, Tabarca Llibres). Ha publicat també els llibres El llarg estret (2002, Edicions 96) i Des del sud del silenci (2013, Gorbs). Va col·laborar amb els seus poemes en el llibre fotogràfic Miscel·lània (2017, Gorbs), de la figuerenca Dolors Gibert. Va ser antologat en el llibre Premis de Poesia Miquel Martí i Pol (2019, Eumo).