El projecte “Del no-ser a l’interser” estableix el desenvolupament de l’autoconeixement com a principi cap a una política del agenciamiento centrant-se en les nostres relacions amb altres éssers o formes de vida.

L’exposició partiria de la conceptualització de la noció de no-ser a través d’una sèrie de treballs que aprofundeixen en l’ús de dispositius d’autoconeixement, així com de recursos confessionals per arribar a un ésser abocat al no-res, a la mort i al buit. A través de la performativitat de certs mètodes curatius ancestrals de cultures xamàniques que tenen com a objectiu el desenvolupament de l’autopercepció [Not to be/ No ser (2012)] fins a la proliferació d’exercicis confessionals sobre la por, el trauma o la ferida [The Wound/ La Herida (2015)], Ana Pastor indaga sobre les formes terapèutiques en què l’humà transcendeix com un no-ser. Aquesta idea serviria com a passage de l’egòtic jo cap a una comunitat de múltiples en una perspectiva eco-ambiental. És a dir, del no-ser a l’interser. Un ésser conscient de la seva interdependència amb altres éssers, espècies i formes de vida.

D’aquesta manera, Pastor tornaria la seva mirada cap a allò micro en un gest de reivindicació de l’invisible, intangible i, tanmateix, microbioma poderós. Així, l’artista inicia un viatge que s’origina a l’exploració de la seva pròpia sang liofilitzada [Deepness/ Profundidades (2017)] que podria oferir-nos el paisatge de nous universos fins al seu destí com Interbeing/ Interser (2019). Ací cada cos es comprèn en correspondència a la seva relació amb una multiplicitat d’éssers que componen no sols el microbioma sinó les formes de vida al nostre planeta. [Weareone (2021)].

Així, la mostra operarà entre els processos experimentals de registre mitjançant la fotografia, el vídeo, el document i l’objecte científic, així com la instal·lació.

Descàrregues

Full de sala (PDF)